El “Alzamiento nacional” és el nom amb el que s’anomenava els revoltats contra el govern de la Segona República i posteriorment el govern franquista van denominar al pronunciament que va produir-se entre el 17 i 18 de juliol de 1936 i amb el fracàs parcial va conduir a la Guerra Civil Espanyola. La historiografia espanyola ha rebutjat aquesta denominació.
§ Tretze punts de Negrín: Van ser el primer acte polític del govern socialista de Joan Negrín durant la Guerra Civil Espanyola. Van ser publicats el 30 d’abril de 1938, i era una exposició del seu programa polític. Els punts van ser:
1. La independència d’Espanya
2. Llibertar-la de militars estrangers invasors
3. República democràtica amb un govern de plena autoritat
4. Plebiscit per determinar l’estructuració jurídica i social de la República Espanyola.
5. Llibertats regionals sense menyscapte de la unitat espanyola
6. Consciència ciutadana garantida per l’Estat
7. Garantia de la propietat legítima i protecció a l’element productor
8. Democràcia camperola i liquidació de la propietat semi feudal
9. Legislació social que garanteixi els drets del treballador
10. Millorament cultural, físic i moral de la raca
11. Exèrcit al servei de la Nació, estant lliure de tendències i partits
12. Renúncia a la guerra com instrument de política nacional
13. Àmplia amnistia per als espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya
§Col·lectivitzacions:
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d'eliminar les diferències entre les classes socials; la propietat col·lectiva suprimeix la competència i permet d'orientar la producció cap a les autèntiques necessitats col·lectives. Hom manté l'existència del mercat d'intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l'oferta i la demanda. Això ha comportat, però, la intervenció de l'estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme col·lectivitzacióhagi estat impròpiament utilitzat; hom l'ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions democràtiques, tot i que la intervenció estatal ha estat sovint de caràcter autoritari.
§ Fets de Maig:
Esdeveniments provocats, pel maig del 1937, el govern de la Generalitat amb el suport del PSUC (i per tant tota la maquinaria de l’estalinisme) fa front a la CNT. El lloc en qüestió és la central de la Telefònica de la plaça de Catalunya, Companys vol que la CNT abandoni l’edifici, els anarquistes s’hi neguen. Companys envía a la Guardia d’Assalt i l’exèrcit a ocupar-lo. Comença una batalla sagnant entre dos bàndols: la CNT i el POUM per un costat i la Guardia d’Assalt, l’Exèrcit i els milicians del PSUC de l’altre. Els enfrontaments es produiran per tota la ciutat i els morts es comptaran per centenars.
§ Acord de Munic:
Pacte subscrit a la nit del 29 al 30 de setembre de 1938 pels caps de govern d'Alemanya (Hitler), Itàlia (Mussolini), França (Daladier) i la Gran Bretanya (Chamberlain), sense intervenció del govern de Praga, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d'un plebiscit supervisat internacionalment; però, abans que aquest es pogués celebrar, l'exèrcit alemany ocupà el territori (1 d'octubre de 1938).
§ Decret d’unificació:
El Decret d'Unificació fou un Decret promulgat el19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, Falange Española i laComunió Tradicionalista Carlista, creant-se Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
Personatges:
Buenaventura Durruti
(Lleó, 14 de Juliol de 1896 - Madrid, 20 de novembre de 1936) Fou un Sindicalista Revolucionari anarquista espanyol. Fou una de les figures mes relevants en l'anarquisme espanyol id e la seva organització sindican CNT.
El seu paper a la Guerra Civil Espanyola fou molt relevant, en ella va participar amb la denominada "Columna Durruti", servint al bandol republicà.
Josep Tarradellas
(Cervelló, Espanya; 19 de febrer de 1899 - Barcelona, Espanya; 10 de Juny de 1988) Fou un polític espanyol, president de la Generalitat de Catalunya en l'exili desde 1954 fins 1977, i de la Generalitat provisional des d'aquest ultim any fins 1980.
El seu pensament polític era republica, de esquerres, catalanista i nacionalista moderat, ja que sepre va defensar la llengua, la cultura i la identitat catalanes des d'un prisma no separatista que no vulnerara els drets lingüístics, identitaris i culturals dels castellanoparlants.
Queipo de Llano
(Tordesillas, 5 de febrer de 1875 - Sevilla, 9 de Març de 1951) Fou un militar espanyol, tinent general de l'arma de caballería, cèlebre per la seva participacio en la Guerra Civil Espanyola.
Educat en un seminari, va combatir en la Guerra Espanya-EEUU i en la Guerra del Rif, ascendint a general de brigada en 1923. Encara aixi va apollar en un principi al dictador Miguel Primo de Rivera, les seves critiques cap a la seva política van provocar el seu postergrament i trasladat a la reserva en 1928. Va conspirar per derribar la monarquía alfonsina i va dirigir la Cuartelada de Cuatre Vents(1930), el que el va obligar a exiliarse en Portugal.
Dolores Ibárruri (Pasionaria)
(Gallarta, Vizcaya, 9 de desembre de 1895 - Madrid, 12 de novembre de 1989), Fou una política espanyola.
Pasionaria va destacar com a dirigent política en la Segona República Espanyola i en la Guerra Civil. Històrica dirigent del Partit Comunista d'Espanya. A la seva lluita política va unir la lluita per els drets de les dones per demostrar que les dones, siguin de la condició que siguin, eran èssers lliures per a elegir el seu destí.
Lluis Companys
(Tarrós, Lérida, 21 de Juny de 1882 - Barcelona, 15 de octubre de 1940) Fou un polític i adbocat espanyol, de ideología catalanista i republica, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i president de la generalitat de Catalunya des de 1934, durant la Guerra Civil Espanyola i en l'exili frances fins els seu fusilament per les autoritats feanquistes.
Exiliat despres la Guerra Civil, foy capturat per Pedro Urruca Rendueles, Un agent de la política granquista que colaboraba amb la Gestapo. Fou extraditat a Espanya, torturat i sotmes a un consell de Guerra i fusilat.
Juan Negrin
(Les Palmes de Gran Canaria, 3 de febrer de 1893 - París, 12 de novembre de 1956) Fou un metge fisolog i politic espanyol, president del govern de la II República enrte 1937 i 1945, ja en l'exili.
El cas de Negrín fou atípic en la politica espanyola. S'incorporà tardiament a ella despres de treure's una carrera d'investigador coma metge i profesor de fisiologia, i dirigir una clinica privada a Madrid. Es va afiliar al PSOE a l'any 1929, abandonant les seves activitats investigadoras. Ademés. parlava diversos idiomes, algo inhabitual per els polítics espanyols.
Segismundo Casado
(Nava de la Asunción, Segovia, 1893 - Madrid, 1968). Militar espanyol que va tenir protagonisme durant el desenvolupament final e la Guerra Civil Espanyola.
Francisco Franco
(Ferrol, La Coruña, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), Conegut com Francisco Franco, el Caudillo, El Generalísim o simplement Franco, fou un militar i dictador espanyol, golpista integrant del pronunciament militar de 1936 que va desenvocar en la Guerra Civil Espanyola.
Andreu Nin
(Vandrell, Tarragona, 4 de febrer de 1892 - Alcalá de Henares, Madrid, 22 de Juny de 1937), Fou un dels personatges mes importants del marxisme revolucionari en Espanya de la primera mitad del segle XX.
Indalencio Prieto
(Oviedo, 30 d'Abril de 1883 - Ciutat de Méxic, 11 de febrer de 1962) Fou un polític socialista espanyol.
Federica Montseny
(Madrid, Espanya; 12 de febrer de 1905 - Toiloise, França; 14 de gener de 1994) Fou una política i dindicalista anarquista espanyola. Fou ministra durant la II República espanyola, siguent la primera dona en ocupar el carrec ministerial en la Europa Occidental.
- § Alzamiento Nacional:
El “Alzamiento nacional” és el nom amb el que s’anomenava els revoltats contra el govern de la Segona República i posteriorment el govern franquista van denominar al pronunciament que va produir-se entre el 17 i 18 de juliol de 1936 i amb el fracàs parcial va conduir a la Guerra Civil Espanyola. La historiografia espanyola ha rebutjat aquesta denominació.- § Col·lectivitzacions:
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d'eliminar les diferències entre les classes socials; la propietat col·lectiva suprimeix la competència i permet d'orientar la producció cap a les autèntiques necessitats col·lectives. Hom manté l'existència del mercat d'intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l'oferta i la demanda. Això ha comportat, però, la intervenció de l'estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme col·lectivització hagi estat impròpiament utilitzat; hom l'ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions democràtiques, tot i que la intervenció estatal ha estat sovint de caràcter autoritari.- § Fets de Maig:
Esdeveniments provocats, pel maig del 1937, el govern de la Generalitat amb el suport del PSUC (i per tant tota la maquinaria de l’estalinisme) fa front a la CNT. El lloc en qüestió és la central de la Telefònica de la plaça de Catalunya, Companys vol que la CNT abandoni l’edifici, els anarquistes s’hi neguen. Companys envía a la Guardia d’Assalt i l’exèrcit a ocupar-lo. Comença una batalla sagnant entre dos bàndols: la CNT i el POUM per un costat i la Guardia d’Assalt, l’Exèrcit i els milicians del PSUC de l’altre. Els enfrontaments es produiran per tota la ciutat i els morts es comptaran per centenars.- § Acord de Munic:
Pacte subscrit a la nit del 29 al 30 de setembre de 1938 pels caps de govern d'Alemanya (Hitler), Itàlia (Mussolini), França (Daladier) i la Gran Bretanya (Chamberlain), sense intervenció del govern de Praga, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d'un plebiscit supervisat internacionalment; però, abans que aquest es pogués celebrar, l'exèrcit alemany ocupà el territori (1 d'octubre de 1938).- § Decret d’unificació:
El Decret d'Unificació fou un Decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, Falange Española i laComunió Tradicionalista Carlista, creant-se Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).Personatges:
- Buenaventura Durruti
(Lleó, 14 de Juliol de 1896 - Madrid, 20 de novembre de 1936) Fou un Sindicalista Revolucionari anarquista espanyol. Fou una de les figures mes relevants en l'anarquisme espanyol id e la seva organització sindican CNT.El seu paper a la Guerra Civil Espanyola fou molt relevant, en ella va participar amb la denominada "Columna Durruti", servint al bandol republicà.
- Josep Tarradellas
(Cervelló, Espanya; 19 de febrer de 1899 - Barcelona, Espanya; 10 de Juny de 1988) Fou un polític espanyol, president de la Generalitat de Catalunya en l'exili desde 1954 fins 1977, i de la Generalitat provisional des d'aquest ultim any fins 1980.El seu pensament polític era republica, de esquerres, catalanista i nacionalista moderat, ja que sepre va defensar la llengua, la cultura i la identitat catalanes des d'un prisma no separatista que no vulnerara els drets lingüístics, identitaris i culturals dels castellanoparlants.
- Queipo de Llano
(Tordesillas, 5 de febrer de 1875 - Sevilla, 9 de Març de 1951) Fou un militar espanyol, tinent general de l'arma de caballería, cèlebre per la seva participacio en la Guerra Civil Espanyola.Educat en un seminari, va combatir en la Guerra Espanya-EEUU i en la Guerra del Rif, ascendint a general de brigada en 1923. Encara aixi va apollar en un principi al dictador Miguel Primo de Rivera, les seves critiques cap a la seva política van provocar el seu postergrament i trasladat a la reserva en 1928. Va conspirar per derribar la monarquía alfonsina i va dirigir la Cuartelada de Cuatre Vents(1930), el que el va obligar a exiliarse en Portugal.
- Dolores Ibárruri (Pasionaria)
(Gallarta, Vizcaya, 9 de desembre de 1895 - Madrid, 12 de novembre de 1989), Fou una política espanyola.Pasionaria va destacar com a dirigent política en la Segona República Espanyola i en la Guerra Civil. Històrica dirigent del Partit Comunista d'Espanya. A la seva lluita política va unir la lluita per els drets de les dones per demostrar que les dones, siguin de la condició que siguin, eran èssers lliures per a elegir el seu destí.
- Lluis Companys
(Tarrós, Lérida, 21 de Juny de 1882 - Barcelona, 15 de octubre de 1940) Fou un polític i adbocat espanyol, de ideología catalanista i republica, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i president de la generalitat de Catalunya des de 1934, durant la Guerra Civil Espanyola i en l'exili frances fins els seu fusilament per les autoritats feanquistes.Exiliat despres la Guerra Civil, foy capturat per Pedro Urruca Rendueles, Un agent de la política granquista que colaboraba amb la Gestapo. Fou extraditat a Espanya, torturat i sotmes a un consell de Guerra i fusilat.
- Juan Negrin
(Les Palmes de Gran Canaria, 3 de febrer de 1893 - París, 12 de novembre de 1956) Fou un metge fisolog i politic espanyol, president del govern de la II República enrte 1937 i 1945, ja en l'exili.El cas de Negrín fou atípic en la politica espanyola. S'incorporà tardiament a ella despres de treure's una carrera d'investigador coma metge i profesor de fisiologia, i dirigir una clinica privada a Madrid. Es va afiliar al PSOE a l'any 1929, abandonant les seves activitats investigadoras. Ademés. parlava diversos idiomes, algo inhabitual per els polítics espanyols.
- Segismundo Casado
(Nava de la Asunción, Segovia, 1893 - Madrid, 1968). Militar espanyol que va tenir protagonisme durant el desenvolupament final e la Guerra Civil Espanyola.- Francisco Franco
(Ferrol, La Coruña, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), Conegut com Francisco Franco, el Caudillo, El Generalísim o simplement Franco, fou un militar i dictador espanyol, golpista integrant del pronunciament militar de 1936 que va desenvocar en la Guerra Civil Espanyola.- Andreu Nin
(Vandrell, Tarragona, 4 de febrer de 1892 - Alcalá de Henares, Madrid, 22 de Juny de 1937), Fou un dels personatges mes importants del marxisme revolucionari en Espanya de la primera mitad del segle XX.- Indalencio Prieto
(Oviedo, 30 d'Abril de 1883 - Ciutat de Méxic, 11 de febrer de 1962) Fou un polític socialista espanyol.- Federica Montseny
(Madrid, Espanya; 12 de febrer de 1905 - Toiloise, França; 14 de gener de 1994) Fou una política i dindicalista anarquista espanyola. Fou ministra durant la II República espanyola, siguent la primera dona en ocupar el carrec ministerial en la Europa Occidental.